El millor que li pot succeir a un nen
quan ha triomfat una falsedat universal

(La insuportable lleugeresa de la falsedat col·lectiva)
(Document (.pdf) repartit el 16-7-08 al Parlament de Cat., 200 exemplars)

La filosofia de que "no té importància que tots mentim perquè tothom mentiria en les nostres circumstàncies" té unes conseqüències nefastes, ja que acaba per justificar qualsevol disbarat.

La falsedat, encara que sigui "consensuada" i, millor dit, justament per ser "consensuada" és una presa de pèl, una desvaloració de la persona, un abús de la seva indefensió. El paper repartit als parlamentaris i altre pesonal del Parlament explica un cas concret. Un cas poc freqüent. Però poc freqüent perquè va més enllà de la pura resignació i de la pura integració del nen en la hipocresia, en la falsedat, en la traïció.

Per aquesta raó, aquest cas és "el millor", el menys greu. D'aquí es pot deduir la gravetat dels casos de milions i milions de nens, pràcticament tots molt més greus que el cas exposat.

  La indefensió, segons Martin Seligman, produeix dificultat en l'aprenentatge i rebaixa la resistència a la mort.